L’etern debat. És un dissenyador un artista?
És art el que fa? O per contra l’únic productor d’art és aquell que és artista, que és pintor?
Moltes vegades, els artistes creen allò que senten, plasmen en un cuadre un sentiment, un estat d’ànim, una emoció. L’artista sovint pinta el cuadre perquè respon a una necessitat personal, i no de cap encàrreg. Per contra, en la majoria de casos el dissenyador gràfic produeix per encàrreg, perquè algun client li ha demanat allò que ha de dissenyar i com ho ha de fer.
Partint d’aquesta base, podríem dir que artista és només aquell que fa art, que pinta un cuadre. Jo, però, no hi estic d’acord. Aquest és el tòpic, el tòpic de que un artista és només aquell que pinta un cuadre. Jo crec que és igual d’artista un pintor, que un escriptor que escriu novel·les que captiben a milers de lectors, o que un dissenyador que realitza un disseny molt trencador, o un fotograf, que plasma en una iamtge milers de sensacions i sentiments.
És difícil, doncs, definir el concepte d’art. És complicat arribar a saber que és art. Crec que l’art pot respondre a necessitats personals de la persona, així com a necessitats funcionals. La creació d’un producte pot portar al darrere la feina d'un dissenyador, d’un artistes, que ha plasmat les seves idees en aquell producte.
No poso, ni molts menys, al mateix sac pintors ilustres amb dissenyadors de gran renom, no són el mateix, però no són ni pitjor ni millor, són diferents. Els dos fan art, a la seva manera, però fan art. Tots dos utilitzen, potser sense saber-ho, els seus sentiment, les seves emocions, la seva manera de veure la vida o les seves opinions, per pintar un cuadre o per dissenyar un logotip. Els dos plasmen, en diversos suports, allò que pensen.
